Podeu fer arribar la vostra aportació a mcsv@readysoft.es

• NOTA DELS ORGANITZADORS

Des d'aquí, volem agrair els comentaris favorables a aquesta iniciativa i les felicitacions que hem rebut per correu lectrònic. En tot cas, considerem que l'objectiu d'aquesta pàgina ­més que un llibre de visites o signatures­ és recollir les aportacions al contingut de l'exposició i, per tant, us convidem un cop més a opinar.Us recordem també que hi ha una secció de pàgines recomanades pels visitants a l'exposició. De nou, gràcies a tots.

• DADES RECENTS

El 5 de novembre, El País publica un especial sobre Internet que us recomano per la quantitat d'informació que aporta i alguns articles molt clars sobre els temes que són objecte de debat, avui mateix, referents a Internet i que ja apunteu a l'exposició: la llibertat d'expressió, la qualitat de la informació que es troba a Internet, les "clavegueres" de la xarxa, el futur...

Per cert, en un article hi ha unes dades sobre l'ús de l'ordinador a les cases que hauria de figurar a l'exposició:

Textos: 59%
Jocs: 27,3%
Educació: 12,5%
Gestió de la llar: 9,9%
Estudi: 6,5%
Professional: 5%
Fulls de calcul: 2,4%
Disseny: 2,3%
Bases de dades: 1,6%
Altres: 4,1%

e-mail des de l'exposició

NOTA: Podeu llegir aquests articles a les pàgines de EL PAÍS DIGITAL. Fa unes setmanes, el mateix diari va publicar un especial de diumenge dedicat també a Internet.

• SOBRE ELS NENS I ELS ORDINADORS

En la meva experiència com a monitor d'un esplai, puc dir que els ordinadors tenen el perill de crear un futur de gent solitària. És ben sabut que el joc és per al nen una simulació i un aprenentatge de la vida; i abans els jocs solien ser ocasions de fer amistats, de constituir grups i aprendre a participar amb els altres nens.

En altres paraules, eren una manera de construir la societat. Ara, en canvi, quan preguntes a un nen quins jocs li agraden més, o a què dedica el seu temps, responen invariablement que "els jocs d'ordinador", si en tenen.

I no és d'estranyar, ja que un nen no té voluntat, si no se l'educa, per apartar-se d'unes propostes tan atractives com les que actualment s'ofereixen: no és el mateix jugar a imaginar-te que estàs en un castell fantàstic que veure el castell i sentir-ne els sons. Això vol dir que en el temps que els nens "d'abans" dedicaven a relacionar-se (per cooperar, o ni que fos per barallar-se; en tot cas, per conviure), els d'ara el dediquen a acostumar-se a estar sols, viure de les pròpies fantasies i no necessitar ningú. Tota una invitació a l'autisme.

Confiem, però, que si no són els pares els que els ensenyen a saber escollir, sigui el mateix sentit comú dels nens el que els porti a veure que no poden passar-se mitja vida tancats davant d'una pantalla.

Josep M. Flores
e-mail des de l'exposició

MCSV
6/11/96