El ZX Spectrum o el primer ordinador, a casa, per a molta gent

El desenvolupament dels ordinadors personals es troba, a començament dels anys vuitanta, estretament lligat amb la pràctica dels jocs per pantalla. Les primeres màquines, com el ZX-81, es connecten a la pantalla d'un televisor i executen jocs de càlcul matemàtic en mode text. L'èxit d'aquestes màquines serà enorme, i ben aviat hi haurà diversos models que permeten jugar a la pantalla del televisor i carreguen els jocs des d'una cinta magnètica (casset): Spectrum, MsX, Commodore 64K, Amstrad 128K...

Als jocs de text els succeeixen els primers jocs gràfics: pantalles successives en què s'han de recollir objectes, els populars "come-cocos", aventures gràfiques... i més endavant, simuladors de vol i altres vehicles, jocs de guerra, etc. L'èxit d'aquests jocs radica tant en la seva dificultat o elaboració tècnica com en el col·leccionisme que generen. La pràctica de copiar programes de joc és tan gran que, a tall d'anècdota, succeeix que els sistemes de protecció d'alguns fabricants arriben a dificultar la mateixa execució dels jocs originals. El sistema operatiu del Spectrum, el BASIC, va fomentar el seu ús com a màquina per a l'ensenyament.

Oric Atmos i Sony Hit Bit, dues màquines destinades, principalment, als jocs.